Here

Here. Here és on som. (Però) som conscients del que era abans? Realment sabem d’on venim? Vam arribar a l’ara. Un món que ha existit abans que qualsevol persona al nostre voltant hi fos. Un univers saturat de regles, normes, valors, prejudicis, característiques culturals definides, llenguatge, jerarquia i molt més. Productes del desenvolupament humà, estructurant la nostra vida quotidiana. La nostra existència és, malgrat la nostra naturalesa materialista, basada en coses invisibles i, per tant, exigeix ​​sospita de desconfiança. Les regles no han de ser tocades per les mans, el poder en si mateix no és visible per a l’ull, el llenguatge té un significat.

Here. En temps i espai vam arribar. Vam ser precedits i estarem sobreviscuts. Altres continuaran després del nostre propi moment final al “aquí”. Som només un segment dins del panorama general. Som temporals i per tant som capaços de donar sentit. L’existència definida ens permet començar des de zero i viure cap a alguna cosa. El nostre ésser es forma durant tota la vida. La nostra presència interna i externa està clavada en una forma que creiem que hem de acoblar. Massa sovint no som conscients del fet que aquest procés està sotmès principalment a forces externes. ‘The Other’ és una entitat crítica, no només per decidir com ens percep el món exterior sinó també per crear la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Però tu no estàs sol. En el seu torn, ‘The Other’ també està influenciat per altres. Tots junts estem incrustats en una estructura més gran de regles, normes i altres que va ser creat i mantingut per nosaltres mateixos.

“La mort no ens preocupa, perquè mentre que existim, la mort no és aquí. I quan arriba, no existim més.” Epicur

Disposats a qualsevol tipus de particularitat, Lali i Guilhem exploren el procés de néixer, començant des del principi, arribant a un context estructural. Una força indefinida deambula voltant. Astrid aparentment condueix la vida quotidiana i el procés de creixement. Ella no s’atura en aquest món, sinó que actua des de fora. A través de la veu i la presència, ella activa el mecanisme de consciència i realització. Els dos personatges nounats creixen físicament i psicològicament. Al llarg d’aquest procés de creixement, interactuen i es desenvolupen i es modelen a si mateixos i l’altre com argila modelada. La força externa inspira i destrueix, provoca i estabilitza els ballarins que lentament s’emancipen. Ja no pateixen passivament els capricis sobtats i les realitats desactualitzades de la soprano. Les dues entitats, concebudes i desenvolupades per ella, emergeixen lentament i es manifesten cap a la font d’on provenen. Les figures d’argila, una vegada que viuen segons les regles prescrites, ara tornen a la força interna i els instints propis. Ja no segueixen silenciosament sense resistència. S’autoritzen a si mateixos i l’altre a sortir de l’estructura reinstal·lant el pes dels impulsos terrenals i la intuïció.

Lali i Guilhem investiguen com de vegades inevitablement necessitem trencar les coses i escapar per poder apropar-nos a la veritat. En els temps en què naixem en un camí establert amb regles, expectatives, somnis i esperances pregravats, és hora de criticar i aixafar i trobar un terreny comú amb el nostre jo interior, despullat del que no és nostre, del que no és natural . La demolició, encara que una cosa dolorosa i desagradable a viure amb sort es converteix en rehabilitació instintiva. Però com podem reinstalarnos a nosaltres mateixos i les aliances amb l’altre i la força externa que no podem controlar?